EFECTES NOCIUS DEL SOROLL
 

IV.- Contaminació Acústica (p2 de 4)
 

2. Política emprada per les autoritats

El problema que suposa l'eliminació de la contaminació acústica és molt gran donat la multiplicació dels focus emissors, l'heterogeneïtat de les activitats que generen contaminació acústica i la complexitat de les tècniques de control que requereixen.
Tot això fa que les mesures que es prenguin siguin més aviat preventives o de regulació i no pas solucions vers el problema.

L'adhesió d'Espanya a la Comunitat Europea ha fet que hi hagués importants novetats en l'àmbit jurídic i les lleis presentades en els últims anys segueixen en part les lleis proposades de la Comunitat Europea.

2.1 Mesures preses en les legislacions Espanyoles.

La normativa en vigor està constituïda bàsicament pel Reglament d'activitats Molestes, Insalubres, Nocives i Perilloses, 2414/1961 que va ésser retocat més tard sense fer cap novetat en les lleis ja escrites.

Així doncs a Espanya no existeix una legislació íntegra de protecció contra la contaminació del soroll i les vibracions. Ara com ara el marc legal s'articula en relació a reglaments, lleis i normes amb una visió molt sectorial o no gaire desenvolupades en matèria acústica.
Entre aquesta mena de lleis trobem el Reglament d'Activitats Molestes, Insalubres, Nocives i Perilloses, (Llei creada a 1961 i retocada més tard al 1972) Llei 38/1972, de Protecció de l'Ambient Atmosfèric, el Decret 833/1975 que desenvolupa el mateix tema que l'anterior o la Norma Bàsica de l'Edificació NBE-CA 88- Condicions Acústiques dels Edificis.

Aquestes normes són força antigues i no estan adaptades al creixement que la contaminació acústica ha fet en els últims anys.

2.1.1 Reglament d'Activitats Molestes, Insalubres, Nocives i Perilloses

Es tracta bàsicament d'un reglament d'àmbit nacional que té per objectiu evitar que les instal·lacions, establiments, activitats, indústries o magatzems produeixin incomoditats.
Les activitats que es regulen són aquelles denominades molestes (sorolls, vibracions, fums, gasos, olors, etc.), insalubres (donin lloc a l'aparició o evacuació de productes perjudicials per la salut humana), nocius (puguin provocar danys en la riquesa agrícola, forestal, pecuària o piscícola) i perilloses (fabricació, manipulació o emmagatzematge de productes susceptibles d'originar riscos greus per explosions, combustions, radiacions, etc.).

2.1.2 Lleis per la Protecció dels Treballadors sotmesos a unes condicions
extremes de soroll

En el Reial Decret 1316/1989 trobem un seguit de lleis que pretenen bàsicament protegir als treballadors davant dels riscos derivats de l'exposició a sorolls durant el treball (BOE el 02-11-1989). Aquestes lleis complementen a les que la comunitat econòmica europea va fixar i les que es van fixar al conveni 148 de l'organització internacional de treball, ratificat a Espanya el 24 de novembre de 1980.

Mitjançant aquesta legislació l'empresari ha d'avaluar el nivell sonor de cadascuna de les places de treball de les que disposa amb una freqüència corresponent al nombre de dB als que s'exposa al treballador. Així és que s'hauran de fer avaluacions periòdiques cada tres anys en les places on el nivell sonor diari sigui superior a 80 dB i avaluacions anuals en aquells llocs de treball on els nivells màxims siguin iguals o superiors a 85 dB.

Segons l'article 5, aquells treballadors que es trobin en condicions sonores diàries equivalents a 80 dBA[22] se'ls facilitarà:

• informació sobre l'exposició al soroll i una formació adequada respecte a: els riscos als que s'exposa la seva audició, les mesures preventives preses per l'empresa, les avantatges d'usar protectors auditius i els resultats del control mèdic de la seva audició.
• la realització d'un control mèdic inicial de la funció auditiva dels treballadors, així com controls periòdics.
• protectors auditius a aquelles persones que en demanin.

Segons l'article 6, els treballadors que es trobin en condicions sonores diàries que superin els 85 dBA prendran les mesures citades abans però el control mèdic es realitzarà cada tres anys i la subministració de protectors auditius es farà a tots els treballadors que estiguin exposats.

Pels treballadors que treballin amb un nivell sonor diari que superi els 90 dBA o el nivell màxim superi els 140 dB, se'ls farà controls mèdics anualment, s'obligarà l'ús dels protectors auditius. A més a més, l'empresa haurà d'analitzar els motius d'aquests sorolls intentant disminuir la generació o la propagació del so.

El reconeixement dels treballadors inclourà una anamnesi, una otoscòpia combinada amb un control audiomètric que s'haurà de repetir dos mesos més tard.

2.2 Resolucions polítiques de les diferents Comunitats Autònomes

Donada la manca de Lleis, són moltes les comunitats autònomes que han creat ordenances a nivell municipal per tal de poder regular la contaminació acústica.

Aquestes ordenances tracten de forma més directa la contaminació acústica i són lleis força més modernes que no pas les estatals. Tot i això pot dir-se que la major part d'aquestes ordenances són estudis amb dades de referència que no proposen solucions específiques als diferents problemes causats pel trànsit, el soroll a les residències, etc.
Anem a fer unes pinzellades sobre algunes d'aquestes ordenances.

2.2.1 Ordenances municipals a Catalunya

En el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 2126 - 10.11.1995 Departament de Medi Ambient es va promoure una resolució el 30 d'octubre de 1995 en la que s'aprovava unes lleis per la regulació del soroll i de les vibracions.

Aquesta regulació s'aplica a qualsevol activitat que origini vibracions o sorolls dins del terme municipal. Per tal de poder actuar de la manera més adient divideixen el terreny en zones de sensibilitat acústica alta, moderada, baixa i zones de servitud.

En el quadre 2 veiem els valors guies d'immissió en l'ambient exterior e interior[23].

Taula.2.- Nivell sonor màxim en tres zones A, B, C, on A és resi-
dencial, B són zones d'espais de treball i C zones comercials, etc.

Seguint l'article 10, els valors límits d'emissió per a vehicles a motor oscil·la. Els vehicles destinats al transport de persones amb un màxim de 9 seients, inclòs el del conductor no poden sobrepassar els 74 dBA però si aquest vehicle té un motor amb una potència no inferior a 150 kW pot arribar als 80 dBA. És a dir, els vehicles de motor poden emetre entre 74 dBA fins a 80dBA segons la potència i el tipus de càrrega que transporta.

A les motocicletes els hi succeeix alguna cosa semblant: si la cilindrada és igual o inferior a 80 no pot superar els 75 dBA, si varia entre 80 i 175 no pot superar els 77 dBA mentre que si és superior a 175 pot arribar als 80 dBA.

El conseller de Medi Ambient Felip Puig prepara una nova norma contra la contaminació acústica en la que s'ha pres per model la legislació suïssa, considerada una de les més avançades a nivell europeu en la matèria.

Aquesta legislació divideix el territori en una zona residencial, una zona de circulació humana i de comerços de baixa intensitat i una última zona de polígons industrials i zones amb un alt índex de circulació de vehicles[24].

D'altra banda Imma Mayol va presentar un pla de zonificació acústica, document exigit per CIU que servirà per limitar el soroll màxim permès dins de cada carrer. En aquest mapa sonor de Barcelona ens mostra que un 57% dels carrers de Barcelona pateixen condicions de soroll no admissibles, essent un de cada tres barceloneses víctimes de nivells de soroll extrem[25]. Quan aquestes mesures es posin en funcionament, no es permetria la instal·lació de locals que puguin fer un soroll excessiu.

22. Veure diferències entre dB i dBA a l'apartat de Física, 2.3.1 Intensitat o volum
23. Els valors d'immissió en l'ambient exterior pot incrementar-se en 5 dB en vies de trànsit on la intensitat mitjana del nombre de vehicles sigui igual o superior a 25.000.
24. El Periódico, BCN 12/04/2000, Merce Conesa
25. La Vanguardia, BCN 21/07/2000, Felip Vivanco

(p2 de 4)