II Premis José Cantero
|
|
II Premis José Cantero
|
||
|
|
|||
L'ENERGIA SOLAR FOTOVOLTAICA
El 1991 a la Garrotxa hi havia unes 220 masies sense electrificar [31]. El Consell Comarcal de la Garrotxa, juntament amb altres Administracions, va promoure diversos programes per dotar aquestes masies d'electricitat. Es van valorar els costos d'electrificació amb dues alternatives: L'electrificació mitjançant l'energia solar fotovoltaica i l'ampliació de la xarxa elèctrica. L'estudi va demostrar que en un 90 % dels casos, l'energia solar era més barata.
El 1992 es va redactar el projecte d'electrificació, i al 1993 es van començar les contractacions i les obres. El 1994 van entrar en funcionament la majoria de les instal·lacions (Figura 6.5).
Al final, el projecte d'electrificació solar de la Garrotxa va electrificar 65 masies i va suposar un total de 51 kWp instal·lats. És el programa d'electrificació autònoma descentralitzada més important realitzat a Europa. El projecte va ser subvencionat per la Comissió Europea (a través del programa Thermie), el Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Industria y Energía.
La gran majoria de les instal·lacions realitzades té una potència compresa entre 432 Wp i 1.000 Wp. La instal·lació més utilitzada té unes plaques fotovoltaiques de 800 Wp de mitjana, unes bateries de 400 Ah de capacitat a 48 V, una centraleta fotovoltaica, un regulador, un inversor modular d'ona sinusoïdal d'1 a 4 kW de potència a 230 V, 50Hz i un quadre de visualització i protecció.
El cost mitjà de les instal·lacions ha estat d'uns 2,5 milions de ptes. Els usuaris han participat directament ja que han cobert un 25 % del cost. Aquesta quantitat els serà reembossada si els equips instal·lats es traslladen a un altre lloc (per arribada de l'energia elèctrica o abandó de la masia).
6.8 Programa d'energització autònoma amb energies renovables
Al 1995, al parc natural del Montseny, hi havia 105 masies sense subministre elèctric [32]. Llavors es va dur a terme un projecte per implantar l'energia solar fotovoltaica a les masies, ja que era una forma de fomentar la permanència de la població dispersa i servia per no espatllar l'entorn natural del Montseny. El programa Thermie de la DG XVII de la Comissió Europea, la Direcció General d'Energia i Mines del Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Industria y Energía van subvencionar el projecte.
La instal·lació fotovoltaica tipus és de 12 plaques de silici monocristal·lí de 85Wp de potència nominal, amb un total de 1.020 Wp de potència instal·lada, muntades totes elles sobre les teulades o sobre unes estructures fetes amb fusta tractada. El sistema d'acumulació està format per 24 elements de bateria estacionaria de 2 V DC de 400 Ah de capacitat. El regulador és de 50 A i l'inversor és d'1 a 4 kW.
La potència unitària instal·lada es troba entre 300 i 1.300 Wp i la potència total instal·lada és de 38,7 kWp. La inversió total, juntament amb l'energia solar tèrmica i l'energia microhidràulica també instal·lada, és de 109.000.000 ptes.
6.9 Instal·lació fotovoltaica en un centre de rehabilitació de toxicòmans
L'objectiu del projecte és el subministre elèctric pel funcionament de la rentadora, el congelador, els petits electrodomèstics i il·luminació de la masia Can Serra Cabanelles, transformada en un centre de rehabilitació de toxicòmans.
El consum mitjà del centre és de 5,2 kWh al dia, i la producció del sistema fotovoltaic, format per 24 plafons de 55 Wp cadascun, és de 5,4 kWh al dia. Els plafons solars estan muntats sobre una plataforma de seguiment solar. El grup d'acumulació està format per dos conjunts de bateries de 600 Ah. Té un convertidor de 1.200 W de potència per al subministrament de corrent alterna.
L'edifici Nexus és una construcció de la Universitat Politècnica de Barcelona, que té una superfície de captació de 48 m2, formada per mòduls multifuncionals prefabricats de 3,4 m2 cadascun, instal·lats sobre la façana principal de l'edifici. Els mòduls estan formats per cèl·lules de silici monocristal·lines.
La potència instal·lada és de 5.096 Wp, i la producció mitja a l'any és d'uns 5.900 kWh, que es transformen a corrent alterna a través de l'inversor de 230 V. L'energia s'utilitza per alimentar l'edifici, i si hi ha energia sobrant, aquesta es ven a la xarxa elèctrica.
6.11 Instal·lació fotovoltaica a l'Ajuntament de Barcelona
A l'edifici "nou" de l'Ajuntament de Barcelona (plaça Sant Miquel), s'ha instal·lat aquest any una instal·lació fotovoltaica amb 300 m2 de plaques, amb una potència instal·lada de 39,5 kWp, que produirà uns 46.000 kWh a l'any, que és l'equivalent al consum mitjà d'unes 25 famílies barcelonines [33]. Els mòduls estan formats amb cèl·lules monocristal·lines d'alt rendiment.
Segons Imma Mayol, regidora de Sostenibilitat: "Una instal·lació d'aquestes dimensions evita que les fonts més convencionals de producció d'energia llancin a l'atmosfera 200 tones de CO2 a l'any".
El projecte no està acabat, ja que a l'edifici "Novíssim" de l'Ajuntament s'hi ha d'instal·lar uns 600 m2 més. El projecte ha comptat amb la col·laboració de la Unió Europea, a través del programa Thermie, que aporta un 40 % del finançament. La instal·lació de plaques fotovoltaiques als edificis "Nou" i "Novíssim" de l'Ajuntament té un pressupost de 200 milions de pessetes (83,6 milions el "Nou" i 166,4 milions el "Novíssim"). La Unió Europea n'aporta 80 milions.
La instal·lació està connectada a la xarxa elèctrica, i el primer rebut que va rebre l'Ajuntament del que havia cobrat per vendre l'energia produïda a Fecsa-Enher en el primer mes de funcionament és de 155.974 ptes. 6.12 Quiosc solar a Viladecans
Aquest quiosc és el primer de tota Catalunya que funciona amb energia solar. Està a Viladecans, i és un prototip que ha estat impulsat per la propietària, però que pot acabar implantat a tot el municipi.
El tipus de Quiosc és el model de Barcelona (Il·lustració 6.10), ja que el model de Viladecans no es podia adaptar a l'energia solar. L'empresa de Castelldefels Solar Ingeniería 2000 va instal·lar 10 plaques de 36 cèl·lules de silici monocristal·lí cadascuna, així com quatre bateries. L'energia solar il·lumina el quiosc i proporciona energia per a què funcionin un ordinador, una minicadena, un congelador de baix consum i una terminal de la Loto 6/49. La instal·lació aguanta tres dies sense sol.
6.13 Instal·lació connectada a la xarxa de la Fundació Terra
A la seu de la Fundació Terra, a Barcelona, hi ha una central fotovoltaica, dissenyada i muntada per l'empresa Acycsa, de 2,5 kWp.
Com es pot observar a la Il·lustració 6.11, el camp fotovoltaic està format per 21 plafons fotovoltaics del model Neste NM 110 de silici monocristal·lí, amb una potència nominal de 110 Wp, muntats sobre una estructura d'acer inoxidable. Es calcula [34] que l'energia generada per aquestes plaques serà de 4.195 kWh a l'any, i així es podrà estalviar anualment l'emissió de més de 1.500 m3 de gasos hivernacle.
Com que és una instal·lació connectada a la xarxa, no té subsistema d'acumulació ni de regulació. L'altra part de la instal·lació és l'inversor automàtic, el funcionament del qual ha estat detallat al punt 3.7 (Funcionament) d'aquest treball.
6.14 Façana fotovoltaica de colors al mNACTEC de Terrassa
La Façana fotovoltaica de colors és un projecte del mNACTEC i de la Generalitat de Catalunya, que ha estat finançat per la Direcció General XVII de la Comissió Europea, dintre del programa Thermie. L'estructura ha estat muntada per Copcisa amb la col·laboració de TFM, BP solar i LAAS-CNRS.
La façana està formada per 517 plaques solars de tres tipus diferents, que proporcionen energia elèctrica a la xarxa de la companyia Fecsa-Enher. La potència instal·lada és de 39,7 kWp, muntat sobre una gran estructura metàl·lica prefabricada que cobreix la paret de separació amb el bloc de vivendes contigu. La instal·lació ha estat dissenyada per a què el manteniment fos nul.
Els mòduls són de cèl·lules monocristal·lines blaves d'alt rendiment, de cèl·lules monocristal·lines de color violeta i daurat en mòduls semitrasparents, tal i com es pot veure a la Il·lustració 6.12.
A l'edifici destinat a oficines "EUROCENTER", de Vilanova i la Geltrú, l'empresa TFM ha instal·lat un sistema fotovoltaic connectat a la xarxa elèctrica d'Endesa, format per dos discos com els de la Il·lustració 6.13 amb mòduls fotovoltaics. Aquests discos permeten la substitució de qualsevol mòdul sense necessitat de cap mitjà d'elevació.
La potència instal·lada és de 2 kWp i els mòduls fotovoltaics estan formats per cèl·lules de silici monocristal·lí opac.
31. Segons un estudi realitzat
per Trama Tecnoambiental. (p3 de 3) |
|
|
|
||
 |
||
| Inici Memoria 2000-2001 II Premis José Cantero Premiats | ||
|
|
||
|
Fundació
EPSON IBÈRICA Juliol 2001
|
|
www.fundacion-epson.es
|
