L'ENERGIA
SOLAR FOTOVOLTAICA
6. EXEMPLES
(p2 de 3)
6.3. Vehicle electrosolar Despertaferro
El
Despertaferro és el projecte de fi de carrera de Joan Orús,
que a l'any 1998 era estudiant d'últim curs d'enginyeria industrial
a l'UPC i ara és el principal coordinador de l'equip. Però
també és molt més que això, ja que és
el primer cotxe alimentat per energia solar concebut i fabricat íntegrament
a Espanya.

Il·lustració 6.3. Despertaferro.
Font: Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Joan
Orús va reunir nou estudiants de mecànica i enginyeria de
l'UPC i un de l'Escola Salesiana de Sarrià (que van formar el que
ara es coneix com l'equip Mediterrani) i va aconseguir el patrocini necessari
per finançar els 21 milions que ha costat la fabricació
del vehicle, comptant amb l'ajuda d'organismes oficials (CIM, Icaen, Idiada
i Inta) i d'empreses (Seat, Edag, Derbi, Michelin, Motor Catalunya, Isofoton,
Hexcel, Sams, Infranor, Lease Plan...), que han col·laborat aportant diners,
peces o logística.
L'equip
Mediterrani es va dividir en quatre grups (Disseny del sistema fotovoltaic,
disseny de la direcció i suspensió, disseny de frenat i
rodes i disseny de l'aerodinàmica) que han treballat en paral·lel
per a fer possible que catorze mesos després del començament
de la investigació el Despertaferro ja fos una realitat (Figura
6.4).

Figura 6.4. Esquema del prototip Despertaferro.
Font: el Periódico
La
part elèctrica del prototipus està composta pel sistema
de captació solar d'energia, el sistema d'acumulació i el
sistema motriu (motor elèctric). La superfície dels plafons
fotovoltaics és de 8 m2 perquè el vehicle es
va fabricar respectant les normes de la SunRace, la cursa de cotxes solars
més important del món que se celebra cada any al febrer
a Austràlia, ja que es tenia pensat participar-hi.
Les
bateries, 16 unitats de Plom/àcid col·locades en sèrie,
tenen una capacitat d'emmagatzematge limitada a 2,3 kWh i un pes de 64
Kg. Per a garantir un bon nivell de rendiment energètic, el voltatge
és inferior al dels plafons fotovoltaics, però és
igual al del motor.
El
motor és el que incorporen la majoria dels cotxes solars: un brushless
de corrent altern. La seva elevada potència específica (6
kW) és la indicada per aquests tipus de vehicles. La potència
estimada per a moure el vehicle en terreny pla i a 60 km/h, amb un vehicle
d'un pes de 300 kg (El Despertaferro en pesa 242 més el pes del
conductor), és de només 1 kW, que amb relació amb
els 6 kW de potència específica del motor deixa un marge
ampli per a afrontar pendents bruscos o acceleracions sobtades.
Il·lustració 6.4. Despertaferro.
Font: CENSOLAR.
El
vehicle ha demostrat una elevada eficiència energètica (al
voltant del 90 %) i un excel·lent comportament mecànic en les proves
a què ha estat sotmès. El prototipus arriba als 105 km/h,
encara que la seva velocitat de creuer òptima és d'uns 65
km/h. Si no hi ha llum solar, l'energia de les bateries permet mantenir
en funcionament el motor durant 90 minuts a una velocitat de 50 km/h.
Despertaferro
va participar a Austràlia al mes de febrer del 2000 al ral·li SunRace
2000, on havia de recórrer en set etapes la distància dels
1.790 km que enllacen Sidney, Canberra i Melbourne. A la cursa hi participaven
12 vehicles, i va quedar en sisena posició, molt bona si es comparen
els pressupostos amb els seus rivals.
Els
pròxims objectius són fabricar un model millorat del Despertaferro,
intentar superar el sisè lloc de la SunRace i presentar-lo en el
pròxim Saló de l'Automòbil de Barcelona.
6.4
Instal·lació fotovoltaica a la Masia Ben Viure
A
la Masia Ben Viure, al municipi de Veciana (Anoia), hi ha una instal·lació
fotovoltaica amb una configuració flexible que permet una adaptació
a les activitats necessàries a cada època de l'any. A l'hivern,
el sistema produeix energia per a captació d'aigua de pous i per
a d'altres punts de consum de la Masia, mentre que a l'estiu alimenta
la xarxa de reg de diversos cultius.
La
potència màxima de la instal·lació és de 37
Wp i la tensió nominal és de 12V. El sistema de captació
està format per 16 mòduls fixos i quatre camps (de 5 mòduls
cadascun) mòbils. Cada mòdul és de 36 cèl·lules
de silici monocristal·lí connectades en sèrie.
6.5
Instal·lació fotovoltaica de la Granja d'Argestues
Amb
la modernització de l'agricultura i la ramaderia, aquesta granja,
situada a l'Alt Urgell, va veure la necessitat de crear una instal·lació
fotovoltaica, al no arribar-hi la xarxa elèctrica convencional.
La
instal·lació fotovoltaica és de 5,6 kW de potència,
formada per 120 plaques de 47 Wp cada una, amb un sistema d'acumulació
estàtic de 120 Vcc i 620 Ah, amb el que aconsegueixen una producció
solar mitjana de 20.700 Wh al dia.
A
més, a la granja hi ha un aerogenerador de 1.000 W de tres metres
de diàmetre, que, junt amb la instal·lació fotovoltaica,
produeixen un 85 % de l'energia utilitzada, que està complementat
amb un grup electrogen dièsel de 15 kW que produeix l'altre 15
%.
6.6
Sistema fotovoltaic al refugi d'Amitges
El
refugi de muntanya d'Amitges està situat al Parc Nacional d'Aigües
Tortes, al Pallars Subirà i compta amb 80 places. Al refugi hi
ha una instal·lació d'electrificació autònoma, basada
en un sistema solar fotovoltaic, que cobreix les necessitats del refugi
durant l'estiu. A l'hivern un grup electrogen de 3,7 kVA el complementa.

Instal·lació 6.5. Refugi d'Amitges.
Font: Centre d'excursionistes de Catalunya.
La
instal·lació s'integra perfectament a l'edifici, ja que està
situat a la teulada, que té 40º d'inclinació i que està
orientada al sud-oest (Il·lustració 6.5). El sistema de generació
està format per 12 plaques de 43 Wp més 8 plaques de 47
Wp (instal·lades per cobrir el consum del congelador), que formen un total
de 892 Wp. El sistema d'acumulació és de 24 bateries de
2 V amb capacitat de 345 Ah a 48 V. El regulador és de 40 A a 48
V i l'inversor modular és de 2 kW. El cost total de la instal·lació
ha estat de 2.895.000 ptes.
A
l'estiu la producció solar mitjana és de 4,2 kWh al dia,
mentre que el consum mitjà a l'estiu és de 4,7 kWh diaris.
Aquest
consum s'ha mirat de reduir al màxim utilitzant bombetes fluorescents
de baix consum, instal·lant interruptors temporitzats als serveis i als
dormitoris i canviant l'antic congelador per un d'alta eficiència.
(p2
de 3)
|