II Premis José Cantero
|
|
II Premis José Cantero
|
||
|
|
|||
|
L'ENERGIA SOLAR FOTOVOLTAICA
Les aplicacions de les instal·lacions fotovoltaiques es poden dividir a grans trets en dos tipus [16]:
Sistemes autònoms de la xarxa elèctrica En el primer tipus, l'energia elèctrica generada a partir de la conversió fotovoltaica s'utilitza per a cobrir petits consums elèctrics en el mateix lloc on es produeix la demanda. Aquest és el cas d'aplicacions com: l'electrificació rural, l'enllumenat públic, les aplicacions agrícoles i de bestiar i la senyalització i comunicacions, detallats a continuació, a més a més de qualsevol tipus de generació elèctrica fotovoltaica no connectat a la xarxa. Electrificació rural Nombroses zones rurals arreu del món pateixen una manca de subministrament d'energia elèctrica. Això és degut a què la rendibilitat de l'electrificació rural mitjançant una xarxa de distribució és incomparablement més baixa que la de l'electrificació industrial o urbana, ja que comporta unes inversions més elevades, representa unes despeses superiors i proporciona menys ingressos a les empreses subministradores d'energia. Per aquests motius, l'energia fotovoltaica ha estat clau per equipar amb electricitat habitatges aïllats (Il·lustració 3.12), ja que representa una alternativa viable, que genera l'energia necessària per a un habitatge i que té un baix cost de manteniment. A Catalunya, l'electrificació fotovoltaica rural ha estat promoguda sobretot per l'empresa pionera SEBA (Serveis Energètics Bàsics Autònoms) que a més de fer la instal·lació aprofitant els ajuts econòmics de programes estatals i europeus en facilita el manteniment amb una quota mensual de servei. La característica bàsica d'una instal·lació fotovoltaica rural és la del subsistema d'emmagatzematge de l'energia amb acumuladors estacionaris. Aplicacions agrícoles i de bestiar Es tracta d'una de les millors aplicacions de l'energia fotovoltaica, ja que el reg agrícola es fa necessari precisament quan no plou ni està núvol. També pot ser molt útil per omplir basses d'abeurament per al bestiar o per mantenir la làmina d'aigua d'un espai recreatiu o natural. Un bon exemple n'és el de l'aiguamoll de Molins de Rei promogut per la fundació Terra amb tecnologia de T-SOL/ACYCSA que permet bombar uns 500.000 litres d'aigua al dia.
Senyalització i comunicació Els plafons fotovoltaics permeten alimentar senyals lluminosos com ara boies marines, fars costaners, advertències lluminoses en revolts perillosos de carreteres, plafons informatius i sistemes d'alarma i emergència. Igualment, són una bona alternativa per alimentar repetidors de telecomunicacions i telefonia mòbil. Enllumenat públic L'enllumenat nocturn de les ciutats constitueix una despesa econòmica molt important per als municipis. Els fanals alimentats per energia fotovoltaica són una alternativa viable per als carrers i places d'una ciutat, però també per àrees de servei d'autopistes i túnels. Generació elèctrica per l'autoabastament La integració de cèl·lules fotovoltaiques en el disseny arquitectònic d'edificis permet convertir en elements energèticament actius les façanes i teulades. A Catalunya en tenim un exemple en la biblioteca pública de Mataró amb tecnologia de l'empresa Teulades i Façanes Multifuncionals (TFM) que permet generar uns 80 MWh l'any [17]. Un dels exemples arquitectònics amb energia fotovoltaica integrada més famosos del món és l'edifici del Reichstag, el parlament alemany, que va ser incendiat i destruït durant la segona guerra mundial i va quedar a la dreta del mur de Berlín, a la part russa, abandonat durant més de trenta anys. Amb la reunificació alemanya Berlín torna a ser la capital, i l'antic edifici del Reichstag ha estat remodelat per l'arquitecte Norman Foster per a establir-hi el parlament (Il·lustració 3.14). En la remodelació hi ha afegit una cúpula de vidre que genera energia solar tèrmica i substitueix a l'antiga cúpula de pedra. Al sostre ha incorporat plaques fotovoltaiques per a l'autoabastament de l'edifici.
Però no s'ha d'oblidar que en pobles o àrees residencials, cada edifici tindria que tenir el seu propi sistema fotovoltaic pel seu propi abastament o per la connexió a la xarxa. Per això, a Barcelona, des del 31 de juliol passat, qualsevol edifici de nova construcció o els que se sotmetin a una reforma o rehabilitació integral haurà d'incorporar captadors d'energia solar per escalfar com a mínim un 60 % de l'aigua d'ús sanitari. L'ordenança per a les plaques fotovoltaiques no pot tardar en arribar. En el futur districte 22@ de Poblenou, tots els edificis públics estaran obligats, a més a més de disposar d'energia solar tèrmica, a tenir plaques per a energia solar fotovoltaica. Sistemes connectats a la xarxa elèctrica. Pel que fa als sistemes connectats a la xarxa, es poden trobar dos casos: Les centrals fotovoltaiques i els sistemes integrats en edificis connectats a la xarxa elèctrica. Centrals fotovoltaiques A la Puebla de Montalbán (Toledo) hi ha una central fotovoltaica (la més gran d'Espanya) d'1 MW de potència (TOLEDO PV [18]) que complementa la generació elèctrica de l'embassament de Castejón a l'estiu, precisament quan la producció hidroelèctrica està limitada pel poc nivell d'aigua d'aquesta època de l'any. A Barcelona la instal·lació d'una gran central fotovoltaica de 3,5 MW està prevista per a la urbanització del Fòrum 2004, al costat de la desembocadura del Besòs. Aquest projecte serà el parc solar més gran d'Europa. Però aquest projecte no té ni punt de comparació amb la central elèctrica fotovoltaica de Carrisa.
Plains (Il·lustració 3.15), Califòrnia, de 6 MW de potència, construïda entre els anys 1983 i 1985 per Arco Solar, avui Siemens Solar, una de les més grans del món. Sistemes integrats en edificis connectats a la xarxa elèctrica Però les centrals fotovoltaiques no han d'ocupar un lloc especial en un determinat terreny. Una de les grans avantatges de l'energia solar és que és aplicable a la majoria de llocs sense que això signifiqui una distorsió del paisatge o unes instal·lacions gegantines, i en això estan basats els sistemes integrats en els edificis. Aquest tipus d'instal·lacions lliuren l'energia generada directament a la xarxa elèctrica, com en qualsevol altra central convencional o fotovoltaica de generació elèctrica. L'única diferència és la quantitat d'energia aportada. En els darrers anys s'ha produït un fort desenvolupament dels sistemes connectats a la xarxa elèctrica i integrats a edificis o altres tipus d'estructures arquitectòniques com cobertes o barreres acústiques. L'objectiu d'aquestes instal·lacions és aprofitar les possibilitats arquitectòniques que tant les teulades com les façanes dels edificis ofereixen per a instal·lar captadors fotovoltaics i així vendre-la a la companyia elèctrica que pagarà cada kWh aportat. És una forma d'estalvi energètic i alhora una opció per contribuir a la reducció de les emissions de carboni a l'atmosfera, ja que permet restituir el consum d'energia elèctrica provinent de combustibles fòssils o nuclears amb energia renovable lliure de contaminació. Un dels grans avantatges d'aquest tipus d'instal·lació és que genera l'energia durant el dia que és també quan es produeix la demanda energètica més gran. Si tots els edificis aprofitessin la teulada comunitària per instal·lar-hi un sistema fotovoltaic podríem reduir les emissions de carboni d'acord amb el Protocol de Kyoto i fins i tot ens podríem plantejar tancar alguna central nuclear. Però de moment únicament iniciatives privades o institucions públiques han pogut assumir els preus d'una central fotovoltaica. L'Ajuntament de Sacramento (EEUU) ha convertit l'ombràcul de l'aparcament de l'aeroport en una central fotovoltaica que genera 130 kW d'electricitat. Si a l'aeroport de Barcelona es convertissin totes les teulades del seu aparcament en una central fotovoltaica es podrien obtenir uns 3.000 MWh l'any [19]. I tot això instal·lat en un lloc on no es veu i sense cap molèstia pel que fa a l'espai. Altres exemples d'això seria la Pèrgola fotovoltaica de la Moncloa (Il·lustració 3.16) que genera uns 45.000 kWh a l'any o la central fotovoltaica inaugurada el 5 de juny instal·lada al sostre de l'Ajuntament de Barcelona [20], que amb una superfície instal·lada de 300 m2 de plaques solars, produirà uns 46.000 kWh a l'any.
16. V.
Punt 3.6 (Elements que formen part d'un sistema fotovoltaic) d'aquest
treball. (p4 de 4) |
|
|
|
||
 |
||
|
|
||
|
Fundació
EPSON IBÈRICA Juliol 2001
|
|
www.fundacion-epson.es
|
